Per a qui
no hagi estat mai a Siurana de Prades li he de dir que no ha vist un
dels paisatges més impressionants que tenim a Catalunya. Potser el que més. Però és evident que encara
hi pots posar remei i apropar-te qualsevol dia.
Ens dirigíem a passar la nit de Cap d’Any a
Prades. Uns dies abans havia pensat en l’oportunitat de passar-hi ja que
l’estat del seu pantà segurament me faria entristir. Però finalment no vaig
poder superar la temptació de passar per aquell indret un cop més.
Quan deixes la carretera que va de Reus a
Ulldemolins i agafes la que té portarà a Siurana ja saps que a part de molts
revols i costes, trobaràs molts cotxes aturats al costat de la carretera, de
vegades als llocs més inversemblants. Qui s’ho coneix, sap que per cada cotxe i
per cada furgoneta aturada hi ha diversos alpinistes fent escalada o
senderistes fent alguna travessia. Sé diu que és un dels llocs on hi va més
gent a fer escalada del món.
Però el passat 31 de desembre n’hi havia més
que qualsevol altra vegada que hi havíem anat. Al cap d’unes hores ens
assabentaríem del motiu...
Un poble que ni de bon tros arriba als 100
habitants ha hagut de construir un segon aparcament uns 500 metres abans
d’arribar-hi perquè el que hi ha més prop quasi sempre està ple. A part, tot i
que està prohibit, també hi ha molta gent que aparca al mateix voral de la
carretera per a convertir-la encara en més estreta del que és.
Afortunadament havia encarregat taula al
restaurant que porta el nom del poble, ja que en arribar estava completament
ple i no és un establiment menut, ja que ocupa la planta baixa i el primer pis
de la primera casa del carrer Major. Però no és l’únic restaurant que hi ha.
Les 3 o 4 vegades anteriors que hi havia
estat, mai havia menjat a cap dels restaurants del poble, però us ben asseguro
que la propera vegada que hi aniré, ho tornaré a fer. Cuina tradicional sense
sofisticacions, però molt bona.
En acabar de dinar vam donar una petita volta
pel poble: vistes al pantà de Siurana, amb l’església templera de Santa Maria
com a convidada d’honor, restes del castell, salt de la reina mora, etc.
Vaig parlar amb brasilers, italians,
veneçolans i evidentment molta gent d’aquí. També hi havia cotxes de diversos
països més...
Abans de marxar vam veure que hi havien anat a
fer els alpinistes que havíem vist hores abans: havien anat fins a Siurana per
veure la darrera posta de sol de l’any. Grandiosa!
PER A ESTAR MILLOR INFORMATS:
